dimecres, 9 de setembre de 2015

La Mc Donalització de l´Everest

No hi he estat per comprovar-ho –i possiblement no hi estaré mai perquè a mi m´agrada més gaudir de la natura sense risc - però aquestes dades les he trobat navegant per la xarxa i no m´he pogut estar de compartir-les amb vosaltres. 

Vagi per endavant que vaig veure la pel.lícula Everest quan la van estrenar, però no m´imaginava que havien arribat a aquest punt. Pel que es veu, s´esta convertint en un fet habitual que cada setmana del mes de maig es formi una llarga cua d’excursionistes, unes 600/700 persones - el 90% d´ells sense experiència -, tot intentant fer l´Everest, després d´haver pagat entre 30.000 i 120.000 euros per a que un equip de xerpes els porti al cim. Heu llegit bé: entre 600 i 700 persones a la setmana intentant fer el cim més alt del món. 

Us podeu imaginar el panorama?. Petites aglomeracions de persones poc expertes però perfectament equipades amb roba i botes tècniques que valen una pasta, esperant el seu torn per esquivar una roca gelada?. Suposats alpinistes, poc preparats físicament, que xuclen de les bombones d´oxigen des del mateix camp base, tot esperant que es desfaci l´embús interminable per poder pujar uns quants metres, igual que esperes tu dins el teu cotxe a que es desfaci l´embús de les Rondes al matí?. 

Doneu-li si voleu una doble lectura. D´una banda, la lectura positiva seria que l´Everest ja és a l´abast de tothom –bé, tothom que tingui diners- i per tant, és podria considerar una experiència cada vegada més democràtica. Però per altra banda, hi ha la lectura negativa. La preocupant. L´explotació comercial de l´Everest. Perquè sembla que conquerir el sostre més alt del món ja no és èpic i que aquesta fita, ha perdut qualsevol rastre de romanticisme. Segons Graham Hoyland, experimentat alpinista autor de "The last hours on Everest", pujar l´Everest “ja no és una experiència salvatge, sinó una experiència Mc Donalds”. 

Penseu que el nombre d´ascensions a l´Everest s´ha anat multiplicant amb el pas dels anys, de manera que des de que E.Hillary el va trepitjar per primera vegada al 1953, ja són 5.644 persones les que han fet el cim i 210 les que han mort a l´intent. 

I com a mostra de les “cues” us penjo una fotografia feta al 2012 pel muntanyenc alemany Ralf Dujmovits, quan intentava conquerir la famosa muntanya sense oxigen i no ho va aconseguir:



L´autor de la imatge explica que es va creuar amb aquesta expedició surrealista de baixada i, atònit i horroritzat, va fer fotos i les va difondre amb l’esperança que el numero d’escaladors es reduís en veure-les, tot i que afirma que va tenir molts dubtes que no acabessin provocant l´efecte contrari i que en veure les imatges, encara hi hagi qui es plantegi, “si totes aquestes persones poden pujar-hi, per què jo no?”. Val a dir que el dia que es van fer aquestes fotos, 234 persones vam fer el cim.

A continuació, una fotografia publicada al National Geographic Magazine:



A Cal Fusté, personalment, ens sembla terrible que uns quants privilegiats inexperts considerin el fet de pujar a l´Everest com una mena d´atracció turística, tipus anar a passar uns dies a Port Aventura. Senyors i senyores, les forces de la natura s´han de respectar, i no fer-ho és absurd. Frívol. I perillós.
Continue Reading...

Followers

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *