dimecres, 12 d’abril de 2017

Peramola a l´abril: temps de lletres i flors



Abril a Catalunya és un mes de lletres i flors i Peramola no podia ser menys. Les flors als voltants de Peramola fa dies que han aparegut amb l´arribada de la primavera, i les lletres, si vols, les hi poses tu, perque ara pots presentar la teva obra al III Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d,aventures


Per si us animeu, us penjo les bases a continuació:




Vinga, ompliu Peramola de lletres!
Continue Reading...

dimecres, 10 de febrer de 2016

Obsolescència programada

Tothom ho sap. És vox populi. Allò de "els cotxes d´abans si que estaven fets per durar, però els d´ara no passen dels 10 anys". O "em vaig comprar un portàtil ara fa un any i ja no tira, va lentíssim, i el venedor de la botiga em diu que no val la pena arreglar-ho perquè està obsolet. Però si tot just té un any!". 

Us sona aquest discurs?. No teniu la sensació que al mercat sempre hi ha un mòbil nou amb més prestacions que el vostre o un cotxe més ràpid amb més cavalls de potència?. Doncs bé, això que sentiu no és una sensació, és una realitat. I sí. Sempre hi ha un nou model que de seguida substitueix l´anterior. Aquesta "conxorxa" a escala mundial, aquest fabricar programant per endavant quina serà la vida útil del producte, decidint en quin moment quedarà obsolet completament, i quin nou model substituirà l´anterior, té un nom: obsolescència programada. 

I no us penseu que l´obsolescència consisteix només a treure continuadament al mercat noves versions que substitueixen les anteriors. No, no és només això. L´obsolescència programada va més enllà i consisteix a fabricar productes EXPRESSAMENT per no durar: bateries que moren al cap de 18 mesos d’ésser estrenades, com és el cas dels iPod d’Apple, impressores que es bloquegen quan arriben a un nombre determinat d’impressions, etc. Coses gairebé noves, que semblen noves, però que ja mai funcionaran. I arreglar-les és més car que comprar-ne una de nova o bé és del tot impossible perquè no hi ha peces de recanvi -penseu que d´un producte es fa una producció curta per poder passar de seguida a fabricar-ne la següent versió-. 

No us sembla una bogeria escurçar expressament la vida útil dels productes amb el malbaratament de matèries primes, recursos naturals i ma d´obra que això comporta? No us sembla una estafa en tota regla? Una incitació al consumisme i a l´acumulació de residus?. 

I avui, mentre prenia un cafè en llet en got de cartró i remenava el sucre del fons amb una cullereta de plàstic - tot molt Fifth Avenue- m´he adonat que el concepte un sol ús ens ha calat fons. Ens fascina el concepte utilitzar i llençar. Ens està bé que les coses no durin -pel plaer de comprar-ne de noves- i comprem coses per sortir del pas, pensant que ja ho reemplaçarem més endavant. Hem normalitzat l´obsolescència i ens sembla el més natural del món que en ple segle XXI, quan es suposa que disposem de la tecnologia més avançada en la història de la humanitat, una bombeta es fongui al cap de mil hores d´ús. 

Potser sense adornar-nos-en, hem traslladat l´obsolescència a la nostra vida quotidiana, de manera que ens sembla normal que, per exemple, l´amistat tingui data de caducitat. O que els amors neixin ja amb una vida limitada -sovint quan hem de començar a esforçar-nos per fer rutllar una relació ens sembla més fàcil i més adient canviar-la per una de nova-. Acceptem que els empresaris, en lloc de motivar, reciclar i incentivar els treballadors que ja tenen en nòmina, els sembli més beneficiós canviar-los per nous treballadors, més motivats i amb un sou més baix. Hem normalitzat el fet de renovar l´armari cada estació i les cadenes de roba low cost en ho posen fàcil: ningú pretén que un jersei de punt li duri més d´una temporada, ens dóna igual que a la segona rentada ja li apareguin boletes, perquè l´any vinent ja estarà passat de moda i perquè ens fa il.lusió, comprar-ne un de nou i no, no tenim cap intenció d´esbrinar en quines condicions s´ha fabricat aquesta peça de roba per a a tenir un preu de venda tan irrisori-. Els mobles ens cansen perquè no volem passar-nos la vida veient la mateixa llibreria desfasada al menjador de casa. Els matalassos duren com a molt deu anys i després te n´has de comprar un de nou, fabricat amb un innovador material de nom impronunciable, que encara et durarà menys que l´anterior i et farà suar el que no està escrit... 

Doncs bé,  des de Cal Fusté som conscients que un altre forma de consum és possible i sabem que per combatre obsolescència programada només podem actuar a nivell local, posant en marxa petites accions personals, com comprar productes de la terra, més artesanals i més duradors, reduir el consum innecessari, reparar i reutilitzar objectes, llogar, intercanviar i trobar o vendre productes de segona mà. 

Penseu que les petites accions de molta gent són les que ajuden a canviar el món. I a més a més, no esteu sols, doncs hi ha molts projectes destinats a combatre l´obsolescència, com el que han començat els Amics de la Terra: contra la obsolescència programada, l´ALARGASCÈNCIA. 

Doneu-li un cop d´ull a aquesta web, perquè hi trobareu un llistat de petits comerços, tallers, cooperatives i altres tipus d´iniciatives, propers a casa vostra,  que ben segur us ajudaran a allargar la vida de les coses. Vinga, preneu les regnes del vostre consum!



Continue Reading...

dimecres, 9 de setembre de 2015

La Mc Donalització de l´Everest

No hi he estat per comprovar-ho –i possiblement no hi estaré mai perquè a mi m´agrada més gaudir de la natura sense risc - però aquestes dades les he trobat navegant per la xarxa i no m´he pogut estar de compartir-les amb vosaltres. 

Vagi per endavant que vaig veure la pel.lícula Everest quan la van estrenar, però no m´imaginava que havien arribat a aquest punt. Pel que es veu, s´esta convertint en un fet habitual que cada setmana del mes de maig es formi una llarga cua d’excursionistes, unes 600/700 persones - el 90% d´ells sense experiència -, tot intentant fer l´Everest, després d´haver pagat entre 30.000 i 120.000 euros per a que un equip de xerpes els porti al cim. Heu llegit bé: entre 600 i 700 persones a la setmana intentant fer el cim més alt del món. 

Us podeu imaginar el panorama?. Petites aglomeracions de persones poc expertes però perfectament equipades amb roba i botes tècniques que valen una pasta, esperant el seu torn per esquivar una roca gelada?. Suposats alpinistes, poc preparats físicament, que xuclen de les bombones d´oxigen des del mateix camp base, tot esperant que es desfaci l´embús interminable per poder pujar uns quants metres, igual que esperes tu dins el teu cotxe a que es desfaci l´embús de les Rondes al matí?. 

Doneu-li si voleu una doble lectura. D´una banda, la lectura positiva seria que l´Everest ja és a l´abast de tothom –bé, tothom que tingui diners- i per tant, és podria considerar una experiència cada vegada més democràtica. Però per altra banda, hi ha la lectura negativa. La preocupant. L´explotació comercial de l´Everest. Perquè sembla que conquerir el sostre més alt del món ja no és èpic i que aquesta fita, ha perdut qualsevol rastre de romanticisme. Segons Graham Hoyland, experimentat alpinista autor de "The last hours on Everest", pujar l´Everest “ja no és una experiència salvatge, sinó una experiència Mc Donalds”. 

Penseu que el nombre d´ascensions a l´Everest s´ha anat multiplicant amb el pas dels anys, de manera que des de que E.Hillary el va trepitjar per primera vegada al 1953, ja són 5.644 persones les que han fet el cim i 210 les que han mort a l´intent. 

I com a mostra de les “cues” us penjo una fotografia feta al 2012 pel muntanyenc alemany Ralf Dujmovits, quan intentava conquerir la famosa muntanya sense oxigen i no ho va aconseguir:



L´autor de la imatge explica que es va creuar amb aquesta expedició surrealista de baixada i, atònit i horroritzat, va fer fotos i les va difondre amb l’esperança que el numero d’escaladors es reduís en veure-les, tot i que afirma que va tenir molts dubtes que no acabessin provocant l´efecte contrari i que en veure les imatges, encara hi hagi qui es plantegi, “si totes aquestes persones poden pujar-hi, per què jo no?”. Val a dir que el dia que es van fer aquestes fotos, 234 persones vam fer el cim.

A continuació, una fotografia publicada al National Geographic Magazine:



A Cal Fusté, personalment, ens sembla terrible que uns quants privilegiats inexperts considerin el fet de pujar a l´Everest com una mena d´atracció turística, tipus anar a passar uns dies a Port Aventura. Senyors i senyores, les forces de la natura s´han de respectar, i no fer-ho és absurd. Frívol. I perillós.
Continue Reading...

divendres, 17 de juliol de 2015

Sortida a la Via Ferrada Regina

Els escaladors que ens visiteu podreu gaudir força durant la vostra estada a Cal Fusté, gràcies a la VIA FERRADA REGINA de PERAMOLA, una de las vies ferrades més llargues que es poden fer a Catalunya.

Es tracta d´una via imprescindible que cap excursionista pot deixar passar: Recorregut 4,5 km. Desnivell 450 m. Dificultat: Alta. Temps: Aproximació 20' / Itinerari 3h 40' Descens 1h.



Vine i gaudeix de la natura
 
Continue Reading...

diumenge, 24 de maig de 2015

Una mica d´història de Peramola


Al segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi.

Posteriorment, a mitjans de gener del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola, en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, la vila fou cremada.

Com es va iniciar aquest incendi?. Al gener del 1714, el regiment borbònic de Guipúscoa, del coronel Carlos de Areizaga, estava bloquejat a Oliana per companyies de miquelets que li havien capturat un comboi d’avituallament. La formació de Carlos de Areizaga va quedar reclosa a la vila durant 9 dies i només va poder subsistir gràcies als queviures que tenia la població.

El brigadier borbònic José Vallejo, assabentat de l’estat del regiment de Guipúscoa, va acudir a la vall del Segre per auxiliar-lo. El 24 de gener, el seu destacament va arribar a Oliana i, juntament amb els efectius de Carlos de Areizaga, va abandonar la població obrint-se pas i lluitant contra els miquelets que en tancaven els accessos. En la retirada cap a Solsona, efectuada el 25 de gener, les tropes borbòniques van acudir a Peramola, localitat que s’havia significat en el bloqueig d’Oliana. El brigadier José Vallejo va fer penjar els combatents que resistien al poble i, posteriorment, va incendiar la vila de Peramola.



Continue Reading...

dilluns, 20 d’abril de 2015

Anem d´excursió per Catalunya

Us agrada la natura? Us encanta agafar la motxilla, aigua i xocolatines i escampar la boira muntanya amunt? Teniu nens i els voleu engrescar en l´excursionisme?. Voleu fer noves excursions originals i no sabeu per on començar?. Farts de dir "aquest cap de setmana anem d´excursió" i després mai saber on anar?. Doncs si us trobeu en aquesta tessitura el millor que podeu fer és córrer a la llibreria més propera i comprar-vos aquest llibre fantàstic:




L´autor del llibre és el Jordi Quera, l´ànima de Cal Fusté, i en les seves pàgines hi trobareu 30 excursions per Catalunya per a nens i nenes ben referenciades i documentades - totes elles publicades a Cavall Fort-. Amb fotografies, mapes, descripcions, manual d´ús, ressenyes històriques i anècdotes vàries perquè a partir d´ara totes les vostres excursions a la muntanya resultin tot un èxit. 
"Anem d´excursió" va estar guardonat com a millor llibre publicat el 2014 en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil dins l´àmbit cultural català, però a més a més, és un llibre perfecte per a llegir i experimentar, tot alhora. 
A Cal Fusté podreu donar una ullada a totes aquestes excursions i fins i tot, si us engresqueu, podeu adquirir-ne un exemplar. 
Vinga, no hi ha excuses, prepareu les motxilles i sortiu a fer un volt!
Continue Reading...

dissabte, 21 de març de 2015

Ja està aquí, ja ha arribat...


A Cal Fusté estem molt contents perquè la primavera ja ha arribat a Peramola omplint de colors els camins i les muntanyes. Tot un espectacle visual que no us podeu perdre!

 
Continue Reading...

Followers

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *