Cal Fusté, una experiència única, amb totes les comoditats, a un edifici del 1737.

Cal Fusté és un espai rústic a un lloc privilegiat dins el poble, en un entorn que permet activitats de natura (senderisme, escalada, barrancs,..) i turisme gastronòmic i cultural (rutes de Romànic, arqueologia, paleontologia, museus...).

A l’hivern podràs gaudir de les pistes d’esquí de la zona (Andorra, Port Ainé, Espot, Port del Compte) i a l’estiu refrescar-te a rius i embassaments propers.

Cal Fusté té racons que el fan únic. Les parets respiren història i la decoració recorda el passat, amb totes les comoditats del present.

Els hostes tindran una entrada principal (comuna amb la propietat) i una entrada independent a l’apartament.

L’apartament està totalment equipat (calefacció, rentadora, TV, WIFI...) Té fins a 7 places (2 llits de matrimoni, 1 individual i sofà-llit plegable per a 2 persones més). Tenim trona i bressol per infants.

Té un terrassa  exterior, ideal tant de dia com de nit, on podràs fer barbacoa.

Hi haurà a disposició guies i mapes per a poder fer excursions per l’entorn i visites en zones més allunyades. Depenent de l’exigència de l’activitat es recomanarà adequadament en tot moment.

A 20 minuts per una pista accessible en cotxe, oferim els serveis del Refugi de Cortiuda: Excursions, menjars... www.refugicortiuda.com

No es permet fumar a l’interior de l’apartament i no admetem animals domèstics.

Garantim tot el protocol COVID.

Continue Reading...

NITS A LA FRESCA AL REFUGI DE CORTIUDA

Aquest estiu es presenta millor però l’any passat, en plena pandèmia, reobria el refugi de Cortiuda, a 20 minuts de Peramola (Alt Urgell). Els responsables d’aquesta “bogeria” son en Jordi Quera -propietari del refugi des del 1992-, la Montse Armengou -parella del Jordi i cul inquiet allà on va- i el Damià Vallvé -el guarda, que és guia d’escalada-.

 

El refugi ha hagut de funcionar al 50% i durant mesos amb restriccions de mobilitat. Malgrat tot, el balanç és positiu. “Hem tingut força gent de la comarca que han redescobert un entorn únic i sovint oblidat com és Aubenç, el Corb, Sant Honorat... Després de l’excursió s’han quedat a dinar i han passat un bon dia.” I és que els arrossos de muntanya del Damià comencen a ser famosos i circulen boca a orella.

 

“La part gastronòmica era importantíssima per nosaltres. El refugi ha de ser un lloc on, quan vinguis rebentat de caminar o escalar et puguis refer amb un bon àpat. O si hi has pujat en cotxe -el refugi és accessible per pista per a tot tipus de vehicles-, puguis gaudir d’unes extraordinàries vistes i un bon arròs”, diu la Montse, periodista de professió, que en broma diu que el Damià li ha tret el lloc als fogons.

 

“Teníem molt clar que el refugi, a més de fer muntanya, sigui el punt de partida de moltes altres activitats: turisme familiar, rutes gastronòmiques o de romànic, activitats als embassaments propers...I per descomptat, dinamitzar l’entorn i donar una oportunitat als joves de la zona”, diu Jordi Quera. En aquest sentit, ja han fet rutes i tallers d’arqueologia amb la peramolina Anna Bonet i pròximament faran cursos, xerrades, projeccions de documentals, etc.

 

Però a l’estiu el plat fort son els “Cortiuda a la fresca”, un seguit d’activitats gratuïtes on, mentre es sopa amb una espectacular posta de sol, es gaudirà de nits musicals, literàries, observació d’estels o tast de vins i formatges. I qui vulgui s’hi pot quedar a dormir! (vegeu les activitats a https://www.refugicortiuda.com/)

Article Traveler

https://www.traveler.es/viajeros/articulos/refugio-cortiuda-urgell-lleida-como-es-vivir-alli/20722

 

Link tv Pirineus

http://lleidatv.alacarta.cat/connecta_lleida_pirineus/capitol/programa-003

 

1a nit a la fresca

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cultura/albert-villaro-obre-cicle-sopars-fresca-refugi-cortiuda/20210730092957027430.html

 

Continue Reading...

PERAMOLA A L’ESTIU

Vine a gaudir de l’estiu al cor de l’Alt Urgell. Calor? Sí, però també la possibilitat de banys al riu, a la piscina del poble, als embassaments de la zona.

I de les mil i una activitats que ofereix l’entorn, com els sopars a la fresca de Cortiuda -només a 20 minuts en cotxe des de Cal Fusté- i on podràs fer observació d’estels a un dels cels més nets de Catalunya, cates de vins i formatges, actuacions musicals.

Continue Reading...

Una mica d´història de Peramola

Al segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi.

Posteriorment, a mitjans de gener del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola, en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, la vila fou cremada.

Com es va iniciar aquest incendi?. Al gener del 1714, el regiment borbònic de Guipúscoa, del coronel Carlos de Areizaga, estava bloquejat a Oliana per companyies de miquelets que li havien capturat un comboi d’avituallament. La formació de Carlos de Areizaga va quedar reclosa a la vila durant 9 dies i només va poder subsistir gràcies als queviures que tenia la població.

El brigadier borbònic José Vallejo, assabentat de l’estat del regiment de Guipúscoa, va acudir a la vall del Segre per auxiliar-lo. El 24 de gener, el seu destacament va arribar a Oliana i, juntament amb els efectius de Carlos de Areizaga, va abandonar la població obrint-se pas i lluitant contra els miquelets que en tancaven els accessos. En la retirada cap a Solsona, efectuada el 25 de gener, les tropes borbòniques van acudir a Peramola, localitat que s’havia significat en el bloqueig d’Oliana. El brigadier José Vallejo va fer penjar els combatents que resistien al poble i, posteriorment, va incendiar la vila de Peramola.

Continue Reading...

Ja està aquí, ja ha arribat...

A Cal Fusté estem molt contents perquè la primavera ja ha arribat a Peramola omplint de colors els camins i les muntanyes. Tot un espectacle visual que no us podeu perdre!

 

Continue Reading...

Peramola a l´abril: temps de lletres i flors

Abril a Catalunya és un mes de lletres i flors i Peramola no podia ser menys. Les flors als voltants de Peramola fa dies que han aparegut amb l´arribada de la primavera, i les lletres, si vols, les hi poses tu, perque ara pots presentar la teva obra al III Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d,aventures

Per si us animeu, us penjo les bases a continuació:

Vinga, ompliu Peramola de lletres!

Continue Reading...

Obsolescència programada

Tothom ho sap. És vox populi. Allò de "els cotxes d´abans si que estaven fets per durar, però els d´ara no passen dels 10 anys". O "em vaig comprar un portàtil ara fa un any i ja no tira, va lentíssim, i el venedor de la botiga em diu que no val la pena arreglar-ho perquè està obsolet. Però si tot just té un any!". 

Us sona aquest discurs?. No teniu la sensació que al mercat sempre hi ha un mòbil nou amb més prestacions que el vostre o un cotxe més ràpid amb més cavalls de potència?. Doncs bé, això que sentiu no és una sensació, és una realitat. I sí. Sempre hi ha un nou model que de seguida substitueix l´anterior. Aquesta "conxorxa" a escala mundial, aquest fabricar programant per endavant quina serà la vida útil del producte, decidint en quin moment quedarà obsolet completament, i quin nou model substituirà l´anterior, té un nom: obsolescència programada. 

I no us penseu que l´obsolescència consisteix només a treure continuadament al mercat noves versions que substitueixen les anteriors. No, no és només això. L´obsolescència programada va més enllà i consisteix a fabricar productes EXPRESSAMENT per no durar: bateries que moren al cap de 18 mesos d’ésser estrenades, com és el cas dels iPod d’Apple, impressores que es bloquegen quan arriben a un nombre determinat d’impressions, etc. Coses gairebé noves, que semblen noves, però que ja mai funcionaran. I arreglar-les és més car que comprar-ne una de nova o bé és del tot impossible perquè no hi ha peces de recanvi -penseu que d´un producte es fa una producció curta per poder passar de seguida a fabricar-ne la següent versió-. 

No us sembla una bogeria escurçar expressament la vida útil dels productes amb el malbaratament de matèries primes, recursos naturals i ma d´obra que això comporta? No us sembla una estafa en tota regla? Una incitació al consumisme i a l´acumulació de residus?. 

I avui, mentre prenia un cafè en llet en got de cartró i remenava el sucre del fons amb una cullereta de plàstic - tot molt Fifth Avenue- m´he adonat que el concepte un sol ús ens ha calat fons. Ens fascina el concepte utilitzar i llençar. Ens està bé que les coses no durin -pel plaer de comprar-ne de noves- i comprem coses per sortir del pas, pensant que ja ho reemplaçarem més endavant. Hem normalitzat l´obsolescència i ens sembla el més natural del món que en ple segle XXI, quan es suposa que disposem de la tecnologia més avançada en la història de la humanitat, una bombeta es fongui al cap de mil hores d´ús. 

Potser sense adornar-nos-en, hem traslladat l´obsolescència a la nostra vida quotidiana, de manera que ens sembla normal que, per exemple, l´amistat tingui data de caducitat. O que els amors neixin ja amb una vida limitada -sovint quan hem de començar a esforçar-nos per fer rutllar una relació ens sembla més fàcil i més adient canviar-la per una de nova-. Acceptem que els empresaris, en lloc de motivar, reciclar i incentivar els treballadors que ja tenen en nòmina, els sembli més beneficiós canviar-los per nous treballadors, més motivats i amb un sou més baix. Hem normalitzat el fet de renovar l´armari cada estació i les cadenes de roba low cost en ho posen fàcil: ningú pretén que un jersei de punt li duri més d´una temporada, ens dóna igual que a la segona rentada ja li apareguin boletes, perquè l´any vinent ja estarà passat de moda i perquè ens fa il.lusió, comprar-ne un de nou i no, no tenim cap intenció d´esbrinar en quines condicions s´ha fabricat aquesta peça de roba per a a tenir un preu de venda tan irrisori-. Els mobles ens cansen perquè no volem passar-nos la vida veient la mateixa llibreria desfasada al menjador de casa. Els matalassos duren com a molt deu anys i després te n´has de comprar un de nou, fabricat amb un innovador material de nom impronunciable, que encara et durarà menys que l´anterior i et farà suar el que no està escrit... 

Doncs bé,  des de Cal Fusté som conscients que un altre forma de consum és possible i sabem que per combatre l´obsolescència programada només podem actuar a nivell local, posant en marxa petites accions personals, com comprar productes de la terra, més artesanals i més duradors, reduir el consum innecessari, reparar i reutilitzar objectes, llogar, intercanviar i trobar o vendre productes de segona mà. 

Penseu que les petites accions de molta gent són les que ajuden a canviar el món. I a més a més, no esteu sols, doncs hi ha molts projectes destinats a combatre l´obsolescència, com el que han començat els Amics de la Terra: contra la obsolescència programada, l´ALARGASCÈNCIA. 

Doneu-li un cop d´ull a aquesta web, perquè hi trobareu un llistat de petits comerços, tallers, cooperatives i altres tipus d´iniciatives, propers a casa vostra,  que ben segur us ajudaran a allargar la vida de les coses. Vinga, preneu les regnes del vostre consum!

Continue Reading...